4. Intercooler en els motors Turbo

Com ja hem dit anteriorment el turbocompressors tenen un problema que és que quan entra l’aire axialment hi ha un augment considerable de la temperatura. Principalment el que passa és que s’escalfa l’aire, es comprimeix però perd densitat, amb lo que és capaç de cremar menys combustible i per tant generar menys potència. A més, al augmentar aquesta temperatura d’admissió ens trobem en més perill de detonació i d’una vida més curta del turbocompressor per excés de temperatures i sobreesforços del grup tèrmic.

Per això és va dissenyar un intercanviador de calor “l’intercoooler”, per disminuir aquesta problemàtica. Aquest intercanviador el que fa és reduir la temperatura total de l’aire que entra a la càmera de combustió, augmentant així la densitat d’aquest i per tant la potència.

L’intercooler, però, té un inconvenient i és que hi ha una caiguda de pressió, per lo que disminueix de nou la densitat de l’aire, però molts cops es posen aquest intercanviadors com a sistema de seguretat, així dura més, menys treball del grup tèrmic i menys risc de detonació. Si l’intercanviador és bo la potència creada per el canvi de densitats serà positiva respecta a la perduda per la baixada de pressió.

Hi ha tres tipus d’intercooolers depenent el gas i refrigerant:

1.    Aire/aire: L’aire comprimit intercanvia la calor amb l’aire extern.

2.    Aire/aigua: L’aire comprimit intercanvia la calor amb un líquid que pot ser refrigerat amb un radiador o amb gel d’un dipòsit ubicat en l’interior d’un cotxe.

3. Criogènics: Es refreda la barreja mitjançant l’evaporació d’un gas sobre un intercanviador d’Aire/aire.